Els Encantats per la canal central

Encantats_escaladaArribem a Espot, ens preguntem si hem anat al mar o a la muntanya… fa calor de ple estiu!

Diumenge, 4 de la matinada. Pàrking de Pratpierro.

Sona el despertador, està plovisquejant, serà així tot el dia??

Para de ploure, ningú es vol aixecar, pero ho hem de fer, l’activitat serà llarga. Esmorzem i ens equipem, ja esta tot apunt!

Enfilem la pujada cap al refu, a bon pas. En una hora ens hi plantem, just allà, en Joel pateix problemes gàstrics, fot una trallada que sembla les cataràtes del Niàgara! mal rolloo…

Decidim seguir, i enfilem la pujada direcció a la canal central dels Encantats,  a mitja pujada en Joui abandona, no pot continuar. Mentre en Joel es queda, per vigilar-nos mentre ens vegi, en Pau i el menda pugem fins al peu d’un ressalt rocós, ben pelat de gel. Ens ho mirem i ho trobem factible per pujar a pel, sense assegurar. Dit i fet.

Superat el ressalt , ens calcem els grampons i iniciem la pujada de la fatigosa canal central, xino xano, anem pujant fins que ens plantem a l’enforcadura. Ens mirem la vertiginosa muralla de roca de l’ Encantat xic… Rispect!

Comença l’escalada, no molt difícil, pero exposada i amb molt d’ ambient.

En el primer llarg he llegit malament el traçat, degut a que he vist un pitó, i he pensat: Deu ser per on hi ha el pitó!

Resulta que m’he ficat en un pas clarament més difícil, ho he resolt ficant un clau un metre més amunt, allà on és més vertical. Passat aquest pas trobem la primera reunió, en uns blocs ben macus.

Croquis encantat petit copiaContinuem amunt tot resseguint una característica i curiosa orella  formada pels plecs de la roca, i així arribem a la segona reunió. Ara toca flanquejar cap a l’esquerra,   amb uns passos ben aèris, on haurem de desgrimpar per accedir a una canaleta que ens mena a un relleix, on trobarem la tercera reunió.

Sortim amunt per una xemeneia diedre, que ens deixa a l’aresta cimera, on trobem la reunió final, des d’on iniciarem més tard, els ràpels de baixada. Ara ja desencordats fem uns pocs metres caminant, i ens plantem al cim xic.

Ens envaeix el sentiment d’haver escalat una gran muntanya, ho celebrem, i ens parem a contemplar les vistes, tot i les boires,  impressionants!

Sense perdre gaire temps, de seguida fem els tres ràpels de baixada, que ens deixen una altre vegada a l’enforcadura.

Ara toca pujar a l’Encantat Gran, on notem el pes de les motxiles, el cansanci comença a fer presència. Sense cap ensurt fem cim cap a la una, on farem una bona parada. Ja amb els deures fets, anem baixant, sempre vigilant de no patir una mala caiguda. Fem un ràpel més, deixant endarrera el cim gran.

La baixada és fatigosa, desgrimpant en alguns trams, baixant per tartera en altres, fins que arribem a les campes de neu del fons de la vall, on ens queda un llarg passeig fins a arribar al pàrking cap a les 4:30.

Visca la Pepa!

Últimes novetats